Bon dia!!

Finalment ha arribat el dia. Demà cantem al Requiem de Mozart. Finalment!!!!! Més avall podeu veure el cartell del concert. Em semblava difícil que el dia arribés, però ja el tenim aquí. Després d'un pont molt intens pel que fa als assajos, podem dir que ja estem en condicions d'oferir-lo de cara al públic. El concert el farem demà a l'església de la Trinitat de Sabadell (just davant dels cinemes Imperial) a les 18:00. És un luxe poder cantar al costat d'una orquestra i d'uns solistes tant bons com els que hi canten. A tots aquells que el vulgueu escoltar en directe, us animo a venir, ja que esperem que gaudiu amb la nostra interpretació, i que us en quedi un molt bon regust de boca.

Des que vaig començar amb la coral, i tenia una mica de consciència del què cantava, havia pensat que un cop cantés el Requiem de Mozart, s'hauria acabat la meva etapa com a cantant. El tenia com a fita, com si no es pogués anar més enllà. Però ara que ho tinc aquí mateix, no puc deixar-ho. Sembla que a la coral s'obren nous horitzons, nous projectes que donen motivació, i sobretot, no tinc ganes de deixar de cantar-hi! M'ho passo molt bé. Tot i que no tinc una veu prodigiosa, ni una capacitat innata per afinar les notes, ni cap capacitat musical superior a la de la mitjana, i que a vegades fins i tot pateixo cantant, ha arribat un punt que és com si ho necessités. La música m'enganxa. També m'agrada escoltar música, anar a concerts, però quan ets tu mateix el que fas el concert, que estàs davant del públic, tocant o cantant en una sala agraïda, veient el públic davant teu... tot això fa que la sensació de plaer es multipliqui!

Pel que fa a la meva vida diària, torno a estar de laboratori. Ja és l'últim de la carrera, i he tingut la mala sort que m'ha tocat fer-lo just abans dels exàmens. És una tocada de nassos, perquè les tardes ja no es poden aprofitar per estudiar, tot i ser l'època que més es necessita. Les pràctiques no són lletges del tot. És un laboratori on anem sols, i així cadascú va al seu aire. I la veritat, no sé què em passa, però és que mai l'havia liat tant en un laboratori com en aquest. No pas per trencar coses, sinó per fer coses sens epensar-les, com llençar un producte. No sé en què estava pensant. Tenia tantes coses al cap q em vaig despistar i no ho vaig pensar. És per aquests detalls que el laboratori no m'agrada. I com ja he dit, ja tinc els exàmens a sobre. Vaig força motivat, pel fet que sigui els últims. no he començat a estudiar en sèrio per això, però si a preparar les coses. "Ojalà" em vagi bé i no tingui setembre aqust any, i poder, finalment passar-me un estiu sense tenir el cap pensant en els estudis! Això implica que ara ja m'he de posar a estudiar, i en efecte, és així.

M'he proposat també, posar nom a les fotos d'Islàndia. I és que tinc el nom a les que vaig penjar, si més no a algunes, però no a les que hi tinc a l'ordinador. I ja va sent hora, que fa 2 anys gairebé que hi vaig anar. És com tot, sempre trobes coses més importants a fer, i quan ho pots fer, fa mandra. Tot i això, és de les últimes coses que em queda per fer. Ara, sempre que faig un viatge, quan arribo el primer que faig és passar les fotos i posar-los-hi nom, perquè així la memòria encara està fresca, i els noms surten més bé. No costa tant esforç, ni s'ha de buscar amb les guies ni tot això, que és el que em tocarà fer amb les fotos. Perquè clar, amb la tonteria en tinc unes 1000, que no són poques!

Em sembla que aquest estiu, durant el mes de juliol, faré un intensiu de francès. Ara que ja el tinc començat, m'agradaria donar-li una empenta definitiva, perquè fent només un any, si no l'utilitzés l'any vinent de seguida se m'oblidaria. Ja sé que amb un curs d'estiu, de com a molt 80 hores, no guanyaré massa, però si més no podré reforçar el que ja he après i fer alguna coseta nova, que em permeti guanyar seguretat i vocabulari. El que més em costa, per això, és escriure. És molt difícil perquè moltes paraules no es diuen tal com s'escriuen. És una mica com el català, però el trobo més complicat. Parlar-lo no em costa tant, s'hi fot una mica de vocabulari, molta patilla i barrejant anglès, català i la mica de francès que tinc encara em defenso. Entendre'l ja és una altre cosa, i com tots els idiomes que no són els materns o usuals, fins que no fas una immersió no li agafes l'oida. Per això vull seguir amb les classes.

Per cert: finalment ha plogut a Catalunya!!! I no pas poc! Portem 3 dies que pràcticament no hem vist el sol en cap moment. Quin luxe! Feia molt de temps que no veia ploure així,  i la veritat és que aquest cop, si que ha sapigut ploure, perquè no ho ha fet rollo tempestes, sinó que era una pluja que anava fent. D'aquella que permet que la terra l'absorbeixi bé. No serà la salvació de la sequera, perquè per desgràcia em sembla que a la capçalera dels rius no ha plogut molt, però com a mínim haurem posat un petit pegat a la situació. Per cert, no estic massa d'acord amb la canonada per portar aigua de l'Ebre, però com sempre, els polítics han demostrat una vegada més una falta d'habilitats notòria per salvar situacions complicades.... hi ha mals que no tenen remei.

Ara si, que em poso a estudiar, que és l'únic dia que ho poré fer seriosament. A reveure!

P.D: Vinga Núria, que en 2 dies ja estarà!!!!!

Ostres, quants dies sense escriure, i quantes coses que han passat! He hagut de tornar-me a llegir per sobre l'última entrada, perquè gairebé ja no m'en recordava del que hi havia escrit, i quan ho havia fet. Aleshores tot just començava la campanya electoral (si ho he vist bé, vai escriure el dia 24), amb el debat dels "economistes" dels dos partits espanyols més grans, i ja apuntava a bipolarització.

I així ha estat, simplement cosa de 2, que ha anat en detriment a la democràcia. Cal felicitar als estratègs (o estrategues?? no sé com es diu) del PSC-PSOE. Des del punt de vista de la campanya ho han fet molt bé, ja que, d'arguments ben pocs, només un: la por al PP. Els lemes estrella tots parlaven del mateix, que si no ens votes a nosaltres tornarà el PP, que si no sas a qui votar escolta la COPE... I clar, ha fet efecte. Si a més a més, a això hi sumem la poca traça d'ERC per fer-se valer i el hippisme de ICV, és comprensible que s'hagin en dut el que anomenen "vot útil". Que ja m'agradaria veure a mi com n'és d'útil pels catalans, perquè amb 169 diputats, el PSOE no està massa condicionat per fer majories, i té moltes opcions de pacte. Això va en detriment de la força des catalans al Congrés, perquè no els podem collar. Especialment si el PSC no té grup propi, o, si més no, no fa valer la seva força electoral. Cal tenir en compte que l'augment del PSC a Catalunya ha estat determinant per la victòria del PSOE a tot Espanya.

Però bé, no parlem de Política, que ara estem finalment de vacances de setmana santa!!! Se m'ha fet llarga l'espera fins q arrivessin, i ara que han arribat, no sé perquè em sembla que passaran volant. Sempre passa el mateix. Seran unes vacances tranquil·les. No marxaré enlloc, i intentaré estar per aquí llegint, estudiant, sortint i fent esport. Més que estudiar posar-me al dia, perquè hi ha un parell d'assignatures que em mig preocupen, i voldria anar tranquil als exàmens de Juny. Els que si que marxen són els meus pares i el meu germà, a Cuenca i París respectivament. Quina sot poder viatjar tant com ells!!! Ja voldria jo. De moment m'hauré de conformar en tenir la casa per mi, cosa que tampoc em desagrada, perquè llavors tot és pau, tot i que s'agraeix que hi hagi algú amb qui parlar i comentar.

Avui, han enterrat Cassià Maria Just (noticia), qui fou abat de Montserrat a  partir del 1966 fins el 1989. Va ser un gran defensor dels drets humans, de tarannà progressista i catalanista, podria dir que formava part d'aquella part de l'Església que intentava acostar-se a la realitat de la societat, molt allunyat del que ens tenen asotumades les altes esferes eclesiàstiques. Era una d'una altre dimensió, com tanta gent i polítics que van participar en la Transició, que van tenir un paper fonamental per construir el catalanisme. Gent d'una altre talla en comparació amb els polítics actuals, i de tots colors: Jordi Pujol, miquel Roca, Joan Reventós, Narcís Serra entre molts altres que no conec o em descuido. Res a veure amb la classe política d'ara: Mas, Montilla, Carod.... etc...

I és que no entenc perquè aquesta diferència entre generacions de polítics. Potser és que als priemrs els tenim relativament mitificats? fins a on és cert o no? M'ho he plantejat algun dia, però no sé perquè notem aquesta diferència. als primers els hi va tocar viure una època convulsa, on tot estava per fer, i on la gent potser estava més empesa a moure's, per la situació política en el seu moment. No sé si mai sabré si aquesta diferent apreciació és real o no, però, la política no només són diners i lleis i números; sobretot són persones que treballen per altres persones, per fer un poble millor, amb uns mitjans (diners) que són de tots, i que caldria no oblidar-ho (cas regidor PP  mallorca).

Avui, ja m'acomiado. Estic cansat, i les vacances les vull començar bé: dormint. A vere com van les crítiques a l'entrada. Tot i que m'he deixat temes sobre els quals parlar (sobretot el barça) els recuperaré algun dia d'aquests, i espero q aviat!!

Fins a la pròxima!!

Els del PP ho saben bé, la identitat d'una nació va molt lligada a l'existència d'una llengua pròpia, i eliminant aquesta, és més senzill absorbir el territori tant políticament com, evidentment, culturalment. La diferència és que amb Catalunya, no els hi està resultant fàcil, o si més no tant fàcil com amb València, perquè aquí hi ha hagut sempre un moviment catalanista latent, fos quina fos la situació política del país, que ha fet que tinguem una mica de complex de Fènix, i poguem tornar a neixer de les nostres cendres. Però això potser s'acabarà algun dia.